Criteris per valorar la declaració de la víctima en el procediment penal

Sovint ens preguntem quins són els criteris que poden arribar a influir en un Jutge en el moment de donar o no veracitat a la declaració de la víctima en un procediment penal. El Tribunal Suprem, en recent Sentència de 6 de març de 2019 (S.119/2019 – Recurs de cassació 779/2018) – la qual versava sobre una víctima de violència de gènere- ha fixat , de manera orientativa, tot un seguit d’element per valorar-ho.

Aquests criteris tenen en compte, entre d’altres:

  • La seguretat en la declaració davant del Tribunal en ser interrogat tant pel Ministeri Fiscal, com pels advocats de l’acusació o la defensa.
  • Que el relat dels fets que s’estigui enjudiciant sigui concret.
  • La claredat amb la qual la víctima exposa els fets al Tribunal.
  • El llenguatge gestual de convicció, és a dir, els gestos que acompanyen la declaració davant del Tribunal.
  • La serietat amb la qual la víctima exposa els fets.
  • L’expressivitat descriptiva en el relat dels fets.
  • Que no existeixin contradiccions i concordança amb el relat dels fets.
  • Que no existeixin llacunes en la seva explicació.
  • Que la declaració no sigui fragmentada.

Es valorarà el fet que es tracti d’un relat complert, es a dir, que s’expliquin en la seva totalitat sense ometre aquells que poguèssin perjudicar-la.

Malgrat això, el Tribunal també considerarà la possibilitat de què la víctima tingui por o bé, en reviure allò succeït, pugui patir una situació de “revictimització” i, per aquest motiu, introdueix altres factors:

Continua llegint

IV Congrés de Drets Humans de l’Advocacia Catalana

Font: http://www.cicac.cat

Els propers dies 21 i 22 de març de 2019 tindrà lloc a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona el IV Congrés de DDHH de l’Advocacia Catalana. El Congrés d’enguany que porta per títol: “La justiciabilitat dels crims contra la humanitat: què se n’ha fet de la memòria històrica?”, s’emmarca en el debat social existent al voltant de la recuperació de la memòria històrica i vol debatre jurídicament tot entomant els nous reptes que planteja el passat més recent en la nostra societat. El congrés aborda el dret a la Memòria Històrica com un dret humà emmarcant-lo en l’àmbit internacional, nacional i local i prestant especial atenció en el diferents vies de justiciabilitat per a poder exercitar aquest dret de forma efectiva per part de la ciutadania.

El congrés també aborda quines accions es poden portar a terme des dels Ajuntaments i en l’àmbit municipal per a lluitar contra la impunitat franquista, abordant entre d’altres la utilització del litigi estratègic. Finalment el congrés pretén tractar quines són actualment les mancances del marc normatiu espanyol i català en el tema de la memòria històrica i poder identificar quins mecanismes es podrien implementar per a poder fer efectiu el dret a la veritat, justícia i reparació i garanties de no repetició. Continua llegint

Publicació de fotografies de menors a les xarxes socials pels seus progenitors. On queden els seus drets?

El sharenting (compartir + paternitat) és el concepte de recent implantació pel qual ens referim a l’exposició pública que fan els pares d’una criatura a les xarxes socials. Certament, des del mateix moment del naixement, els seguidors d’una determinada xarxa social (facebook, instagram, twitter, youtube, etc), podran conèixer de primera mà el primer aniversari, el festival de l’escola, la disfressa de Carnaval, etc. Si fem un cop d’ull ràpid per facebook i instagram podreu accedir, sense cap filtre que ho impedeixi, a imatges (no només penjades pels propis pares,sinó per la pròpia escola, associacions de pares i mares, regidories d’ensenyament…) que quedaran incorporades a l’identitat digital del menor per sempre més, algunes de les quals, poden vulnerar la seva intimitat i el seu honor. Imatges que l’acompanyaran sense haver prestat mai el seu consentiment per tal que fossin compartides indiscriminadament. És un fet del qual ja han començat a fer-se ressò certs mitjans. Apunto en aquest sentit l’article publicat per l’enyorat Carles Capdevila al diari Ara (‘Sharenting’, nou esport de risc) i el publicat per Mayte Rius al diari La Vanguardia (Papás, ¡ojo con colgar fotos mías!), així com el reportatge de Victòria Miró i Mireia Segú a TV3 (Exposem massa els fills a les xarxes socials? Els riscos i els beneficis del “sharenting”)

Colorful hands

Jurídicament encara estem mancats de jurisprudència que ens marqui els límits de l’exposició dels menors a les xarxes socials. És probable que, en un futur no gaire llunyà, les reclamacions esclatin per dues vies diferents: la reclamació dels fills respecte dels pares per un ús indegut de la seva imatge (amb totes les dificultats que això comporta) i en segon lloc, la reclamació a cadascuna d’aquestes xarxes de la retirada d’aquelles fotografies on el subjecte consideri vulnerat el seu drets a l’honor, intimitat i pròpia imatge, les quals han estat publicades des d’un compte del qual no és titular. Recordar, en aquest sentit, que l’article 1.3. de la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge recull que tals drets són imprescriptibles.

Sorprèn, per tant, que del total de les campanyes que es duen a terme a les escoles per advertir de l’ús incorrecte de les xarxes socials, poques facin incidència en el dret del menor el qual és, en tot cas, el titular del dret.

De la mateixa manera la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor recull, entre d’altres, els següents preceptes que resultarien aplicables al cas:

La difusión de información o la utilización de imágenes o nombre de los menores en los medios de comunicación que puedan implicar una intromisión ilegítima en su intimidad, honra o reputación, o que sea contraria a sus intereses, determinará la intervención del Ministerio Fiscal, que instará de inmediato las medidas cautelares y de protección previstas en la Ley y solicitará las indemnizaciones que correspondan por los perjuicios causados.

Els escassos, encara, articles doctrinals que tracten la qüestió (en especial el redactat per la Sra. E. Gutiérrez Mayo, Fiscal de Manzanares Instamamis: la exposición de menores en las redes sociales por sus progenitores. Análisis civil coincideix a assenyalar que els mitjans de comunicació referits bé podrien ser les xarxes socials actuals. I, en tal cas, seria d’aplicació l’article 4.3. de la citada Llei:

Se considera intromisión ilegítima en el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen del menor, cualquier utilización de su imagen o su nombre en los medios de comunicación que pueda implicar menoscabo de su honra o reputación, o que sea contraria a sus intereses incluso si consta el consentimiento del menor o de sus representantes legales.

És a dir, a falta de jurisprudència orientativa en aquesta matèria, si que podem afirmar que la utilització del menor a les xarxes socials té uns límits definits per la pròpia llei del menor, que podem complementar amb allò que estableix la recent Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre i, en especial, en la determinació, a partir dels 14 anys, a partir de la qual el menor pot prestar el seu consentiment. I, afegeix, en relació a la protecció dels menors a Internet (art. 84) que:

La utilización o difusión de imágenes o información personal de menores en las redes sociales y servicios de la sociedad de la información equivalentes que puedan implicar una intromisión ilegítima en sus derechos fundamentales determinará la intervención del Ministerio Fiscal, que instará las medidas cautelares y de protección previstas en la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor.

Cal ser conscients que, les condicions del servei que Facebook comunica a qualsevol nou usuari estableix que tot aquell contingut (fotos i vídeos) que pengem el cedim mitjançant una llicència no exclusiva, transferible, amb possibilitat de ser subrogada, lliure de regalies i aplicable globalment, la qual perviu, malgrat que nosaltres tanquem el compte, en cas que aquella imatge hagi estat compartida amb tercers i aquests no l’hagin eliminat. S’informa que “Això implica, per exemple, que si comparteixes una foto a Facebook, ens dones permís per emmagatzemar-la, copiar-la i compartir-la amb altres persones (de nou, tenint en compte la teva configuració), com ara proveïdors de serveis que col·laboren amb el nostre servei o altres Productes de Facebook que facis servir”. Les condicions de servei d’Instagram (l’edat mínima per obrir-ne un compte és de 14 anys , per cert) estableixen que, no reclamen la propietat del contingut però que “ens atorgues una llicència no exclusiva, sense drets d’autor, transferible, amb la possibilitat d’atorgar subllicències i aplicable globalment per allotjar, utilitzar, distribuir, modificar, executar, copiar, reproduir o mostrar públicament, traduir i crear obres derivades del teu contingut (consistentment amb la teva configuració de la privadesa i l’aplicació).” Per tant, malgrat no perdre la propietat de les fotografies, si que podem perdre el control i la cessió de les mateixes.

Així doncs, davant la situació cada cop més habitual, de que un menor creixi al mateix temps que ho fan les seves imatges a internet -com si d’una biografia digital pública es tractés- cal recordar que la situació de vulnerabilitat dels infants i el principi d’interès superior del menor, ens obliguen a extremar les mesures de protecció dels seu dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge.

Delictes d’odi (o com retorçar -novament- el codi penal)

Avui han comparegut a declarar davant del Jutjat d’Instrucció numero 2 de Reus l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer i un total de sis regidors municipals per un presumpte delicte d’incitació a l’odi. També es troben en qualitat d’investigats diversos membres del cos de bombers i de diverses associacions. En total catorze persones. L’origen de tot plegat és l’atestat realitzat pel cos de la policia nacional on es recullen les activitats dutes a terme per diverses persones abans i després del referèndum i que inclou un manifest signat rebutjant la presència del cos policial.

El que resulta novedós, de la mateixa manera que ho són altres procediments judicials iniciats en els darrers mesos, és l’utilització de la figura del delicte d’odi de l’art. 510 del Codi penal.

delictes

L’article 510 és un article llarg, en comparació amb la regulació que es fa d’altres delictes, en els quals es recull la penalització contra aquells qui «públicamente fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad». Continua llegint

Una interlocutòria de presó poc original

El Jutjat central d’Instrucció 3 de Madrid ha procedit a empresonar a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, respectivament. Ho ha fet d’acord amb una Interlocutòria derivada de la compareixença que l’article 505 de la Llei d’Enjudiciament Criminal preveu.

Al marge de les diverses consideracions jurídiques que s’hi poden fer, resulta evident que una resolució que acorda la presó sense fiança per dues persones, una decisió que es pren sense que existeixi cap tipus de condemna ferma, hauria de respondre als principis bàsics d’exhaustivitat, motivació i individualització. No és el cas.

Cuixart Su00e1nchez.jpgAltsasua

La Interlocutòria té dues parts (encara que barrejades): una part de fet, i una part de raonaments jurídics. La part de fets és una rèplica (en alguns paràgrafs totalment idèntica) de l’atestat elaborat per la unitat de policia judicial de la Guárdia Civil. Res a dir si no oblidéssim que, en àmbit penal, ni tals actuacions constitueixen prova, ni els agents de la benemèrita gaudeixen de presumpció de veracitat en les seves declaracions.

El que resulta però més sorprenent és que els raonaments jurídics que s’utilitzen per empresonar dues persones no rebin la dedicació professional, motivada i individualitzada necessària. No és de calaix l’automatisme amb que Jutjats instructors emeten interlocutòries de presó aplicant argumentacions jurídiques d’altres casos sense la individualització i concreció necessària. I per a mostra un botó:

Els arguments jurídics de l’Interlocutòria del passat 16 d’octubrte són idèntics als utilitzats en una altre Interlocutòria. En aquest cas la dictada en data 14 de novembre de 2016 en base a la qual van entrar a la presó (i encara hi són) sis joves d’Altsasua per una baralla amb agents de la Guàrdia Civil.

Aquí adjuntem els enllaços en els quals podreu veure ambdues Interlocutòries i, en color groc, aquelles parts que estan repetides. :

Interlocutòria de presó de 16 d’octubre de 2017

Interlocutòria de presó de 14 de novembre de 2016

Insistim, una cosa és utilitzar els mateixos arguments jurídics en dos supòsits (malgrat la diferència abismal entre els delictes d’un cas -atemptat, lesions i terrorisme- i l’altre -sedició-), i una altre és aplicar un automatisme pervers que condueix a presó a dues persones sense fonamentar jurídicament la resolució d’acord amb els principis més bàsics del Dret.

De què parlem quan parlem de sedició?

Publicat el 05/10/2017 a el diari El Periódico sota el títol “Delito de sedición, un despropósito jurídico”

L’Audiència Nacional espanyola ha citat a declarar aquest divendres al President de l’ANC Jordi Sánchez, el d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero i l’intendent Teresa Laplana. Un despropòsit jurídic que té com a punt de partida la denúncia interposada pel Ministeri Fiscal el 22 de setembre arran de les concentracions pacífiques que es van dur a terme davant la Conselleria d’Economia com a protesta per la detenció d’alts càrrecs de la Generalitat i d’altres particulars en relació als preparatius del referèndum de l’1 d’octubre.

sedició

Continua llegint

“L’Estat s’està saltant les seves pròpies lleis en el conflicte polític a Catalunya”

Text: Marc Font / @marcfontribas. Fotos: Ivan Giménez

Extret del blog impulsat pel Col·lectiu Ronda legítima defensa

Les principals institucions de l’Estat espanyol, començant pel govern de Mariano Rajoy, esgrimeixen constantment la legalitat com a argument definitiu per intentar aturar el procés independentista. Ara bé, implica això un compliment escrupolós de les lleis en les mesures que s’adopten per combatre’l? L’advocat del Col·lectiu Ronda Carles Perdiguero té clar que no. Especialista en Dret Penal, Perdiguero detalla diversos exemples d’incompliments de les normatives. En una entrevista a CRÍTIC, l’advocat manté que, al cap i a la fi, les lleis s’han d’adaptar a la realitat i, per tant, s’han de modificar per oferir sortides.

Continua llegint

La llibertat d’expressió continua emmordassada

Per Marc Font / @marcfontribas

Extret del blog impulsat pel Col·lectiu Ronda legítima defensa

Condemnada a un any de presó per un seguit de tuits irònics sobre Carrero Blanco, president del Govern franquista. Condemnat a tres anys i sis mesos de presó acusat dels delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces per les lletres de tres cançons. Sancionada amb una multa de 600 euros per traspassar un cordó policial per intentar aconseguir una declaració mentre cobria un fet informatiu. Sancionada també amb 600 euros per “desobeir uns agents de l’autoritat” per trepitjar la calçada durant una protesta. I multat amb 602 euros després de cobrir per una ràdio l’actuació de tècnics d’Iberdrola i agents de l’Ertzaintza per tallar la llum a 150 persones.

L’estudiant Cassandra Vera, el raper Josep Miquel Arenas, Valtonyc, les periodistes Mercè Alcocer i Cristina Fallarás i un redactor de l’emissora Hala Bedi són els protagonistes —o les víctimes, més ben dit— de cinc històries que tenen en comú mostrar la capacitat repressiva de la ‘llei mordassa’ i del nou Codi penal, normatives aprovades durant la primera legislatura de Mariano Rajoy com a president espanyol. Continua llegint

VII Jornada d’estrangeria a Tarragona: “Refugiats i política d’asil”

La Sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona acollirà novament la “Jornada d’estrangeria” que organitza (i ja en van set!) l’Àrea de Dret internacional privat del Departament de Dret privat, processal i financer de la facultat de ciències jurídiques del a URV i la Comissió d’estrangeria del Col·legi d’Advocats de Tarragona. Enguany la temàtica escollida no pot ser, dissortadament, de més actualitat, en tant que es tractarà la situació dels refugiats i la política d’asil a la llum dels darrers i vergonyosos esdeveniments que han provocat una de les més greus crisis humanitàries dels darrers anys.

jornada

Així doncs, es combinaran visions de la política de refugi i d’asil des de diverses perspectives: des de les pròpies administracions (Programa català de refugi, a càrrec del Sr. Oriol Amoròs i March, Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya), des de les organitzacions humanitàries (Programa d’acollida de refugiats de Creu Roja, a càrrec del Sr. Eduard Martín Fontbona, Adjunt a Coordinació de l’Oficina Provincial de la Creu Roja a Tarragona), i des de la perspectiva jurídica (Refugiats a la Mediterrània: que ha succeït a la Unió Europea? a càrrec de la Dra. Sílivia Morgades Gil, professora de Dret internacional públic de la UPF; La crisi dels refugiats: repensant l’actuació de l’Administració estatal, a càrrec del Dr. Markus González Beilfuss, professor de Dret constitucional de la UB; Una lectura del conflicte sirià des dels Drets Humans, a càrrec del Dr. Santiago Castellà Surribas, professor de Dret internacional públic de la URV.

La jornada es durà a terme el proper dia 19 de maig de 2017 a les 16.00 h. Us hi esperem.

El TJUE sentencia que la banca ha de retornar tots els diners cobrats per efecte de la clàusula sòl

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) determina  que la limitació en el temps imposada pel Tribunal Suprem espanyol a la devolució dels diners abonats per efecte de la clàusula sòl contravé els principis del Dret Comunitari.

També et pot interessar: “14 preguntes claus (i les seves respostes) per saber-ho tot sobre la clàusula sòl de la hipoteca”

El passat 9 de maig de 2013, el Tribunal Suprem espanyol va establir la nul·litat de la clàusula sòl inclosa per la banca en centenars de milers de préstecs hipotecaris que havia impedit als seus clients beneficiar-se dels efectes de les baixades de l’Euribor que haguessin abaratit els seus pagaments.

La sentència, però, establia una polèmica limitació als seus propis efectes i considerava que les entitats financeres només estaven obligades a retornar els diners pagats de més per efecte de la clàusula sòl amb posterioritat a la data de la resolució, és a dir, el 9 de maig de 2013. Un criteri que des del primer moment Col·lectiu Ronda va denunciar com a arbitrari i contrari a la lògica jurídica, doncs es vulnerava de forma evident un principi bàsic i elemental del Dret que en cap cas es pot limitar en el temps o de qualsevol altra forma els efectes de la nul·litat d’una clàusula considerada abusiva.

Ara, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat la sentència que esperàvem des de fa gairebé un any per afirmar que la limitació en el temps imposada pel Tribunal Suprem espanyol contravé els principis del Dret Comunitari i correspon a la banca retornar la totalitat dels diners rebuts per efecte de les clàusules sòl que es declarin abusives.

Què significa això?

1) Els tribunals espanyols estan obligats a seguir el criteri del TJUE i, per tant, en cas de nul·litat de la clàusula sòl, la devolució dels diners ha de ser íntegra i no pas limitada al període posterior a maig de 2013.

2) La sentència del TJUE no afavorirà a la totalitat de persones que tenen clàusula sòl a la seva hipoteca. Només aquelles persones que interposin la corresponent demanda obtindran la devolució dels seus diners. Els bancs no abonaran els diners indegudament cobrats sense que hi hagi una reclamació per part del client.

En aquest sentit, ÉS IMPORTANT RECORDAR que resulta molt convenient adreçar un escrit al servei d’atenció al client de la nostra entitat amb la petició de devolució abans d’interposar la corresponent demanda judicial. Podeu descarregar de forma totalment gratuïta aquest model que posem a la vostra disposició:

3) El Tribunal Suprem i milers de sentències de jutjats espanyols han reiterat el caràcter abusiu de la clàusula sòl en la pràctica totalitat de casos.

4) Les úniques persones amb clàusula sòl que no podran reclamar aquesta devolució són aquelles que han assolit algun tipus d’acord amb la seva entitat per a la supressió de la clàusula sòl que inclogués una renúncia a emprendre accions legals en el futur.