Sentència del Parlament. Quatre pinzellades (jurídiques) d’urgència

“El objeto de esta causa tiene connotaciones políticas tan intensas, que difícilmente podría darse una aproximación de derecho que no comporte o traduzca también una previa toma de posición del intérprete en ese otro plano”.

L’autor d’aquesta -contundent- afirmació no és altre que el Sr. Perfecto Andrés Ibáñez, magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem, el qual havia estat designat inicialment per ser-ne Ponent de la sentència que condemna a 8 joves a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’Estat.

De fet, podríem llegir la Sentència del Tribunal Suprem començant, precisament, pels darrers fulls. I es que, del total de les més de vuitanta pàgines que ocupa la mateixa, només és en aquest apartat que trobem un mínim de proporcionalitat, equilibri i ponderació en relació als fets declarats provats en Sentència.

Però anem a pams i recapitulem. En data 15 de juny de 2011, en el marc de l’aprovació dels Pressupostos Generals de la Generalitat de Catalunya es va convocar una acció de protesta sota el lema “Aturem el Parlament, no deixarem que s’aprovin les retallades!”. Com a conseqüència dels fets per tothom coneguts es va iniciar el corresponent procediment penal davant del Jutjat Central d’Instrucció de l’Audiència Nacional i, finalment, es va dur a terme enjudiciament dels fets davant la Secció 1a de la Sala Penal de l’Audiència Nacional. Un judici en el qual, no convé oblidar-ho, van esdevenir parts acusadores, no només el Ministeri Fiscal, sinó també el “Sindicato de Funcionarios Públicos Manos Limpias”, la “Generalitat de Catalunya” i el “Parlament de Catalunya”. Sorprèn(o no), que les institucions catalanes es deixin acompanyar en aquest llarg i tortuós procediment per un sindicat de tendència ultra. I més quan aquest procediment es duia a terme a més de 500 quilòmetres de distància, davant d’un Tribunal de caràcter excepcional i hereu directe del franquista Tribunal de Orden Público (TOP).

Una primera Sentència va absoldre els acusats en tant que els fets provats no es trobaven incardinats dintre de l’article 498 del Codi penal el qual regula els delictes “contra las instituciones del Estado”. Tal resolució va aixecar la corresponent polseguera en les corresponents tertúlies televisives i radiofòniques que no es van prendre la molèstia de llegir-se les cent vint-i-sis pàgines de la Sentència. I tant el Ministeri Fiscal, com la Generalitat i el Parlament de Catalunya, van interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

El resultat ara conegut confirma la pitjor de les hipotesis: una condemna a tres anys de presó a vuit persones, malgrat no haver-se modificat ni una coma el relat dels fets de la Sentència absolutòria inicial. I és que el Tribunal Suprem (els membres del qual són escollits pel “Consejo General del Poder Judicial” i aquests per les Corts Generals) en un exercici d’elasticitat jurídica, esprem fins les darreres conseqüències els fets provats inicialment, desdibuixa els contorns i extreu unes conclusions que semblen escrites abans de redactar la Sentència. Més enllà del diferent posicionament en relació als drets constitucionalment protegits (la llibertat de reunió i manifestació Vs el dret de participació política dels ciutadans mitjançant els parlamentaris), que l’Audiència Nacional resol en favor dels manifestants i el Tribunal Suprem en favor dels parlamentaris, allò que resulta transcendent per afirmar, sense embuts, la incoherència de la Sentència, és la tergiversació dels fets fins a determinar la seva punibilitat. Així doncs, les vuit persones condemnades no ho han estat per haver agredit, lesionat o colpejat a ningú. No ho han estat per empentar, escupir o llençar coses a ningú. Han estat condemnat en tant que el Tribunal Suprem fa recaure envers ells el contingut polític de l’acció desenvolupada malgrat no arribi a individualitzar-se el grau de participació en la mateixa.

La Sentència parla de “ejecutar una acción que es la concreción exacta del fin colectivo perseguido por los manifestantes” establint una relació causa-efecte que no consta acreditada en els fets provats; fa referència al lema de la convocatòria, a un “clima coactivo” i a una “atmosfera intimidatoria”. Però el Tribunal sentenciador, lluny de penalitzar les activitats concretes dels condemnats (com és la seva obligació) eleva els fets a una causa general contra la totalitat dels participants en la concentració del Parlament, dels quals els condemnats eren partícips com si fossin un mer braç executor.

En cas contrari difícilmentserien condemnables els fets que s’han considerats provats en Sentència que no són altres que “ponerse con los brazos en cruz ante dos parlamentarios gritando las consignas de la reunión”, “siguió a (…) con los brazos en alto, moviendo las manos, coreando conignas de la manifestación” o que “recriminaron las políticas de gasto y dijeron a un parlamentario que no les representaba”. Que uns sentència condemnatòria es configuri en base a les activitats realitzades per un tercer no identificat o per la convocatòria efectuada per un moviment polític, dista molt de la individualització de les conductes que imposa l’aplicació del dret penal.

Una reflexió per acabar: la desnaturalització de la veritable naturalesa del dret penal i la seva conversió, més que evident, en una arma de repressió contra els moviments populars no pot entendre’s sense l’empara que proporciona un aparell legislador clarament regressiu que es concreta, entre d’altres, en l’aprovació de la nova llei de Seguretat Ciutadana i en la reforma del Codi penal. Potser per aquest motiu són més que vigents els principis que proclamaven aquells que van exercir el seu dret de protesta el 14 i 15 de maig de 2015 davant les portes del Parlament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s