Riscos ambientals al Camp de Tarragona: desenvolupament si, seguretat també

#sapsquèrespires

El passat 25 de maig es va produir l’enèsim incident conegut provocat per indústria química del Camp de Tarragona. Concretament, una fuita d’àcid nítric a la planta de Nitricomax de la Canonja, va tornar a posar en alerta els veïns del municipi i del barri tarragoní de Bonavista. Molts d’ells van patir picors i irritacions com a conseqüència del núvol tòxic de color taronja que provenia de les instal·lacions de l’empresa, la qual ha aixecat les sospites i els recels de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona i l’Associació de Veïns de Bonavista, entre d’altres.

Ha estat el darrer d’un llarg historial d’episodis protagonitzats pel complex petroquímic de Tarragona. Una activitat que, en els darrers anys ha donat lloc, no només a fuites, també a contaminació per vessaments al mar de substàncies tòxiques derivades de l’activitat portuària (amb les conseqüents pèrdues econòmiques pels pescadors que no van poder sortir durant uns dies), contaminació atmosfèrica per males olors o emissió de gasos que, en poques ocasions, són analitzats per l’Administració, etc

Han estat precisament les entitats veïnals -AAVV de Bonavista, La Canonja 3- i cíviques –Plataforma Cel Net, GEPEC- les que han començat a posar negre sobre blanc i han empès a les administracions locals a analitzar els compostos químics que poden afectar la salut dels tarragonins. Resulta evident que, al marge de reclamar-se la màxima transparència en el control de les emissions que fan aquest tipus d’indústries, es necessari posar a l’abast de la ciutadania de les eines per efectuar les reclamacions corresponents davant qualsevol eventualitat. Ja sigui davant la mateixa administració pública (la qual té el deure de control dels mecanismes de seguretat pertinents i, per tant, ha de respondre davant de qualsevol omissió), com davant de les pròpies empreses, en les quals recau directament la responsabilitat ambiental. Una responsabilitat ambiental que pot derivar, depenent dels casos, del propi Codi civil (arts. 1902 i 1908); de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat medioambiental, la qual imposa, no només els principis de cautela i prevenció, sinó també el principi de “qui contamina paga” (i repara), o fins-i-tot, del mateix Codi penal.

Allò imprescindible és articular els mitjans corresponents per tal que els ciutadans facin arribar les seves denúncies a la jurisdicció competent i clarificar que aquesta assumpció de responsabilitat i de reparació no recau en la col·lectivitat, sinó en el subjecte responsable del dany, és a dir, les empreses contaminants les quals es troben obligades a contractar la corresponent pòlissa de responsabilitat ambiental per respondre de tals eventualitats. Només d’aquesta manera, exigint i exercint el dret a reclamar, superarem aquesta sensació d’impunitat de la qual gaudeixen determinades empreses del camp de Tarragona. Desenvolupament si, seguretat també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s