Tinences intermèdies: una nova eina per accedir a l’habitatge

Home and Family.

El 24 d’agost ha entrat en vigor la LLEI 19/2015, del 29 de juliol, d’incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi civil de Catalunya. O el que és el mateix, les “tinences intermèdies”, un mecanisme que pretén superar la tradicional dicotomia propietat-lloguer existent fins l’actualitat. La seva aprovació el passat 23 de juliol no va tenir la repercussió que mereix, en part, perquè el mateix dia el Parlament de Catalunya també va aprovar Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. I, sense desmerèixer la darrera, la qual fa front a situacions d’emergència, i incorpora dues propostes del Consell de l’Advocacia Catalana, seria injust obviar que la reforma del Codi civil de Catalunya aprovada implica un nou pas endavant de tipus estructural. La Llei, que ha comptat amb el suport de tots els grups parlamentaris, amb excepció del Partit Popular i Ciutadans, suposa l’incorporació de la propietat temporal i la propietat compartida en el Codi civil de Catalunya. Ambdues figures pretenen garantir l’accés a l’habitatge a aquelles persones que, ni volen endeutar-se per damunt de les seves possibilitats, ni volen pagar un lloguer que no satisfà les seves expectatives (inestabilitat temporal, dificultat per realitzar reformes estructurals, etc)

En el cas de la “propietat compartida” coexisteixen dos titulars, un propietari material (que disposa d’una quota del domini, la possessió, l’ús i el gaudiment del bé -una casa, per exemple-), i un propietari formal (que disposa de la quota restant). El propietari material adquireix, de manera gradual, la quota del propietari formal, fins arribar, en el seu cas, a assolir la totalitat de les quotes i sol·licitar-ne l’adjudicació del bé. Es tracta, en definitiva, d’adquirir un immoble (tot i que també es preveu per bens mobles quan siguin duradors i no fungibles) de manera progressiva.

En el segon cas, la “propietat temporal” permet al seu titular disposar del bé com si es tractés del propietari ordinari i disposar de totes les facultats del dret de propietat.

Ambdues “propietats” s’inscriuran en el corresponent registre.

Finalment, resulten d’especial transcendència, les Disposicions addicionals de la Llei, les quals, entre d’altres, imposen la col·laboració de les administracions públiques per facilitar l’accés a l’habitatge en les condicions de propietat temporal o compartida, així com la negociació amb entitats de crèdit per tal que els habitatges en procés d’execució siguin transformats en propietat temporal o compartida tenint en compte les quotes ja amortitzades. En tot cas, l’eina, les tinences intermèdies, ja han estat creades i ara dependrà dels diversos operadors comprovar quin ús en fan de les mateixes.

Cal destacar, finalment, que si les tinences intermèdies han trobat el seu espai en el Codi civil de Catalunya ho és per la feina obstinada i persistent de la Càtedra d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i, en concret, del seu Director, el Dr. Sergio Nasarre, Catedràtic de Dret Civil a la mateixa universitat. A la web de la Càtedra hi trobareu articles que expliquen de manera més acurada l’abast de la Llei i els principis que l’inspiren. També podeu consultar aquest video

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s