Divorcis internacionals: com ho fem?

Divorce Royalty Free Stock Photography

Els darrers anys s’han incrementat notablement el número de matrimonis celebrats en els quals els subjectes intervinents són, o bé ciutadans estrangers, o bé un ciutadà espanyol i un ciutadà estranger, més conegut com a matrimonis mixtes. I, de la mateixa manera, també han augmentat el número de separacions i divorcis d’aquest tipus.

El procediment de separació i de divorci entre ciutadans estrangers o en matrimonis mixtes té una complexitat superior als supòsits habituals en que ambdós cònjuges ostenten la nacionalitat espanyola. És un procés que mereix un estudi individualitzat i que pot tenir solucions diferents en cada cas.

A diferència dels procediments de separació i divorci habituals hem d’analitzar altres factors per conèixer si podem divorciar-nos a Espanya i de quina manera podem fer-ho. Per fer-ho disposem en el nostre ordenament jurídic de nombrosos reglaments europeus que proporcionem diferents opcions per decidir quin tribunal i quina llei aplicable aplicarà sobre aquest divorci, així com les qüestions vinculades a aquest (com el dret de pensió d’aliments, custòdia dels nens, etc). Els regalaments europeus, també aplicables a ciutadans extracomunitaris, pretenen facilitar i aproximar el procediment de residència habitual dels cònjuges o dels nens, tot i que proposen diferents opcions que han de ser valorades en cada cas concret segons la circumstància concreta de cada matrimoni.

En primer lloc serà necessari verificar si els tribunals espanyols són competents per conèixer el procediment que volem iniciar. Per fer-ho utilitzem un dels reglaments europeus (Reglament 2201/2003 o reglament Brussel·les II Bis, que preveu diferents furs que s’utilitzaran per saber si els tribunals espanyols poden encarregar-se o no del nostre procediment de separació o divorci. En molts casos en seran competents.

En segon lloc hem de conèixer quin dret aplicaran els tribunals espanyols. I això dependrà, entre d’altres coses, de si el procediment es fa de mutu acord o de manera contenciosa (sense acord). Es preveu un gran nombre de casos en els quals el jutge espanyol podrà aplicar la llei espanyola. En tot cas, caldrà estar al cas concret. Es a dir, en determinats casos aplicarem la llei espanyola i en determinats casos la llei estrangera. En aquest darrer cas l’advocat haurà de provar la vigència i contingut d’aquest dret estranger que aplicarà el jutge espanyol (art. 281.2 LEC)

En tot cas, al marge de la determinació del tribunal competent, com en la determinació de la llei aplicable poden aparèixer altres variables si en el mateix procediment s’ha de resoldre en relació a la custòdia dels fills menors, la pensió d’aliments, etc. Tot això també resolt per l’entramat de reglaments europeus existents.

Un altre supòsit conflictiu, de gran importància, apareix quan d’allò que es tracta és de validar una sentència de separació o divorci emesa en un altre país i volem que tingui validesa a Espanya. La validesa d’aquesta sentència, pot ser automàtica si prové d’un Estat membre de la Unió Europea, o bé, no ser automàtica sinó que requereix un procediment denominat exequàtur mitjançant el qual es decideix si la sentència es pot inscriure o no al registre civil corresponent i, per tant, té efectes a Espanya.

De la mateixa manera poden aparèixer disfuncions quan allò que desitgem és que la sentència de separació o divorci emesa a Espanya (o dictada per un jutge espanyol) tingui validesa en un altre Estat, normalment el d’origen d’ambdós cònjuges o d’un d’ells. És necessari tramitar un bon procediment de divorci per garantir l’efectivitat registral o l’executivitat de la sentència espanyola en un altre Estat.

Recordar finalment que, per iniciar el procediment serà necessari aportat determinada documentació i, principalment, el certificat de matrimoni (convenientment legalitzat o postil·lat en el cas d’un matrimoni celebrat a l’estranger), l’acreditació del domicili habitual, certificat de naixement dels fills -quan n’hi hagi- i, en determinats casos, haurem d’acreditar la prova del dret estranger.

En conclusió, per arribar a una solució satisfactòria en un procediment de separació o divorci amb element d’estrangeria, serà necessari un anàlisi de cada cas en concret.

One thought on “Divorcis internacionals: com ho fem?

  1. Retroenllaç: Sostracció internacional de menors: com reaccionar. | els teus drets

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s