Nou barem de trànsit: què passa amb els traumatismes menors de la columna vertebral?

L’entrada en vigor de la Llei 35/2015 de reforma del sistema per la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació ha estat presentada per una part dels implicats (i, principalment, per les asseguradores) com un avanç en favor de les víctimes d’accidents de trànsit. I, si bé és cert que el nou barem incrementa les quanties indemnitzatòries i introdueix nous elements de valoració del dany (veieu post anterior), no ho és menys que les lesions menors han quedat notòriament perjudicades. Ens centrem en aquest punt en la nova regulació d’allò que comunment hem anomenat “fuetada vertical” es a dir, en aquella lesió produïda per la hiperextensió brusca del coll seguida d’una flexió. La fuetada vertical ha estat, precisament, una de les conseqüències més freqüents en qualsevol accident de circulació en el qual la víctima rep un impacte en la part posterior o lateral del vehicle. Tal situació provoca un dolor intens a la part del coll, contractura muscular, limitacions a la mobilitat, etc. També pot comportar sensació de vertigen i inestabilitat.

Els grans titulars dels mitjans de comunicació han recollit a bombo i platerets l’increment de les quanties en el supòsits d’accidents greus, obviant, que la major part dels accidents tenen conseqüències lleus i, dintre d’aquestes es troben les dolències cervicals. Les asseguradores han venut una història durant els darrers anys que el legislador li ha comprat. Es tractava d’estigmatitzar la víctima d’un accident de trànsit de conseqüències lleus presentant com un abús i com un  frau allò que, en realitat, era un dret per a qualsevol víctima en un accident de trànsit. Les asseguradores han propugnat a tort i a dret que aquella persona que reclamava com a conseqüència d’una fuetada vertical era sospitós d’haver-se inventat aquestes lesions amb el simple objectiu de cobrar uns diners. I presentant l’excepció com a norma general hem arribat al present redactat de l’art 135 de la nova Llei.

L’article 135 es refereix a les indemnitzacions per traumatismes menors de la columna vertebral i estableix tot un seguit de limitacions per tal que la reclamació arribi a bon port:

  • Un criteri d’exclusió: que no existeixi una altre causa que justifiqui totalment la patologia, es a dir, que no estigués prèviament afectada la columna vertebral.
  • Un criteri cronològic: tenim un màxim de 72 hores per anar a un centre mèdic o acreditar que la simptomatologia ha aparegut en aquest lapse de temps. Important tenint en compte que sovint el dolor apareix passats dos o tres dies després de l’impacte.
  • Un criteri topogràfic: que existeixi una relació de causalitat entre la zona afectada per l’accident i la lesió produïda.
  • Un criteri d’intensitat: que consisteix en l’adequació biomecànica entre la lesió patida i el mecanisme de la seva producció atenent la intensitat de l’accident i altres variables que afectin a la probabilitat d ela seva existència. És a dir, planteja un criteri excessivament obert i subjectiu que obre la porta a denegar indemnitzacions interpretant que l’accident no ha estat prou “intens” en tant que no es recullen de manera específica altres factors que haurien de ser necessàriament tinguts en compte: edat de la víctima, complexió, tipus de vehicle, etc.

Acreditat el traumatisme cervical, en paraules de la pròpia llei, únicament es podran indemnitzar les seqüeles si un informe mèdic concloent acredita la seva existència. És el propi redactat de la Llei qui qualifica aquestes seqüeles com “excepcionals”, com si l’acreditació d’un traumatisme cervical menor no pugues donar peu a una evolució insatisfactòria que s’hagués d’indemnitzar convenientment. Més tenint en compte que la descripció de les seqüeles que s’adjunta en l’annex de la llei recull que aquestes han de ser “cronificades i permanents”.

No podem per tant afirmar, com s’ha fet des de determinats àmbits, que la nova normativa sigui beneficiosa per al total de les víctimes de trànsit, com a mínim no en els casos d’accidents menors que són els més freqüents.

Així mateix, no podem oblidar que l’aprovació de la nova Llei ha anat precedida de l’aprovació de Llei 1/2015 de reforma del Codi penal la qual ha suprimit les faltes en matèria de trànsit. Amb anterioritat a l’entrada en vigor de la reforma, en el cas d’una imprudència lleu amb resultat, i existint denuncia prèvia per part de la víctima d’un accident de trànsit, s’obria el corresponent procediment penal en el qual el metge forense adscrit al Jutjat avaluava les lesions patides. La nova reforma ha exclòs les imprudències lleus que queden fora de l’enjudiciament penal. En tot cas, haurem d’estar a l’espera de veure com evoluciona la jurisprudència en aquest sentit.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s