Publicació de fotografies de menors a les xarxes socials pels seus progenitors. On queden els seus drets?

El sharenting (compartir + paternitat) és el concepte de recent implantació pel qual ens referim a l’exposició pública que fan els pares d’una criatura a les xarxes socials. Certament, des del mateix moment del naixement, els seguidors d’una determinada xarxa social (facebook, instagram, twitter, youtube, etc), podran conèixer de primera mà el primer aniversari, el festival de l’escola, la disfressa de Carnaval, etc. Si fem un cop d’ull ràpid per facebook i instagram podreu accedir, sense cap filtre que ho impedeixi, a imatges (no només penjades pels propis pares,sinó per la pròpia escola, associacions de pares i mares, regidories d’ensenyament…) que quedaran incorporades a l’identitat digital del menor per sempre més, algunes de les quals, poden vulnerar la seva intimitat i el seu honor. Imatges que l’acompanyaran sense haver prestat mai el seu consentiment per tal que fossin compartides indiscriminadament. És un fet del qual ja han començat a fer-se ressò certs mitjans. Apunto en aquest sentit l’article publicat per l’enyorat Carles Capdevila al diari Ara (‘Sharenting’, nou esport de risc) i el publicat per Mayte Rius al diari La Vanguardia (Papás, ¡ojo con colgar fotos mías!), així com el reportatge de Victòria Miró i Mireia Segú a TV3 (Exposem massa els fills a les xarxes socials? Els riscos i els beneficis del “sharenting”)

Colorful hands

Jurídicament encara estem mancats de jurisprudència que ens marqui els límits de l’exposició dels menors a les xarxes socials. És probable que, en un futur no gaire llunyà, les reclamacions esclatin per dues vies diferents: la reclamació dels fills respecte dels pares per un ús indegut de la seva imatge (amb totes les dificultats que això comporta) i en segon lloc, la reclamació a cadascuna d’aquestes xarxes de la retirada d’aquelles fotografies on el subjecte consideri vulnerat el seu drets a l’honor, intimitat i pròpia imatge, les quals han estat publicades des d’un compte del qual no és titular. Recordar, en aquest sentit, que l’article 1.3. de la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge recull que tals drets són imprescriptibles.

Sorprèn, per tant, que del total de les campanyes que es duen a terme a les escoles per advertir de l’ús incorrecte de les xarxes socials, poques facin incidència en el dret del menor el qual és, en tot cas, el titular del dret.

De la mateixa manera la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor recull, entre d’altres, els següents preceptes que resultarien aplicables al cas:

La difusión de información o la utilización de imágenes o nombre de los menores en los medios de comunicación que puedan implicar una intromisión ilegítima en su intimidad, honra o reputación, o que sea contraria a sus intereses, determinará la intervención del Ministerio Fiscal, que instará de inmediato las medidas cautelares y de protección previstas en la Ley y solicitará las indemnizaciones que correspondan por los perjuicios causados.

Els escassos, encara, articles doctrinals que tracten la qüestió (en especial el redactat per la Sra. E. Gutiérrez Mayo, Fiscal de Manzanares Instamamis: la exposición de menores en las redes sociales por sus progenitores. Análisis civil coincideix a assenyalar que els mitjans de comunicació referits bé podrien ser les xarxes socials actuals. I, en tal cas, seria d’aplicació l’article 4.3. de la citada Llei:

Se considera intromisión ilegítima en el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen del menor, cualquier utilización de su imagen o su nombre en los medios de comunicación que pueda implicar menoscabo de su honra o reputación, o que sea contraria a sus intereses incluso si consta el consentimiento del menor o de sus representantes legales.

És a dir, a falta de jurisprudència orientativa en aquesta matèria, si que podem afirmar que la utilització del menor a les xarxes socials té uns límits definits per la pròpia llei del menor, que podem complementar amb allò que estableix la recent Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre i, en especial, en la determinació, a partir dels 14 anys, a partir de la qual el menor pot prestar el seu consentiment. I, afegeix, en relació a la protecció dels menors a Internet (art. 84) que:

La utilización o difusión de imágenes o información personal de menores en las redes sociales y servicios de la sociedad de la información equivalentes que puedan implicar una intromisión ilegítima en sus derechos fundamentales determinará la intervención del Ministerio Fiscal, que instará las medidas cautelares y de protección previstas en la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor.

Cal ser conscients que, les condicions del servei que Facebook comunica a qualsevol nou usuari estableix que tot aquell contingut (fotos i vídeos) que pengem el cedim mitjançant una llicència no exclusiva, transferible, amb possibilitat de ser subrogada, lliure de regalies i aplicable globalment, la qual perviu, malgrat que nosaltres tanquem el compte, en cas que aquella imatge hagi estat compartida amb tercers i aquests no l’hagin eliminat. S’informa que “Això implica, per exemple, que si comparteixes una foto a Facebook, ens dones permís per emmagatzemar-la, copiar-la i compartir-la amb altres persones (de nou, tenint en compte la teva configuració), com ara proveïdors de serveis que col·laboren amb el nostre servei o altres Productes de Facebook que facis servir”. Les condicions de servei d’Instagram (l’edat mínima per obrir-ne un compte és de 14 anys , per cert) estableixen que, no reclamen la propietat del contingut però que “ens atorgues una llicència no exclusiva, sense drets d’autor, transferible, amb la possibilitat d’atorgar subllicències i aplicable globalment per allotjar, utilitzar, distribuir, modificar, executar, copiar, reproduir o mostrar públicament, traduir i crear obres derivades del teu contingut (consistentment amb la teva configuració de la privadesa i l’aplicació).” Per tant, malgrat no perdre la propietat de les fotografies, si que podem perdre el control i la cessió de les mateixes.

Així doncs, davant la situació cada cop més habitual, de que un menor creixi al mateix temps que ho fan les seves imatges a internet -com si d’una biografia digital pública es tractés- cal recordar que la situació de vulnerabilitat dels infants i el principi d’interès superior del menor, ens obliguen a extremar les mesures de protecció dels seu dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s