Criteris per valorar la declaració de la víctima en el procediment penal

Sovint ens preguntem quins són els criteris que poden arribar a influir en un Jutge en el moment de donar o no veracitat a la declaració de la víctima en un procediment penal. El Tribunal Suprem, en recent Sentència de 6 de març de 2019 (S.119/2019 – Recurs de cassació 779/2018) – la qual versava sobre una víctima de violència de gènere- ha fixat , de manera orientativa, tot un seguit d’element per valorar-ho.

Aquests criteris tenen en compte, entre d’altres:

  • La seguretat en la declaració davant del Tribunal en ser interrogat tant pel Ministeri Fiscal, com pels advocats de l’acusació o la defensa.
  • Que el relat dels fets que s’estigui enjudiciant sigui concret.
  • La claredat amb la qual la víctima exposa els fets al Tribunal.
  • El llenguatge gestual de convicció, és a dir, els gestos que acompanyen la declaració davant del Tribunal.
  • La serietat amb la qual la víctima exposa els fets.
  • L’expressivitat descriptiva en el relat dels fets.
  • Que no existeixin contradiccions i concordança amb el relat dels fets.
  • Que no existeixin llacunes en la seva explicació.
  • Que la declaració no sigui fragmentada.

Es valorarà el fet que es tracti d’un relat complert, es a dir, que s’expliquin en la seva totalitat sense ometre aquells que poguèssin perjudicar-la.

Malgrat això, el Tribunal també considerarà la possibilitat de què la víctima tingui por o bé, en reviure allò succeït, pugui patir una situació de “revictimització” i, per aquest motiu, introdueix altres factors:

  • Les dificultats de qui declara davant del Tribunal en reviure els fets dels quals ha estat víctima.
  • La por a l’acusat que va cometre els fets i a la seva família davant de possibles represàlies.
  • El desig d’acabar la declaració quan abans millor.
  • Les ganes d’oblidar els fets.
  • Les pressions del seu entorn o pressions externes al voltant de la seva declaració.

El tribunal, per tant, ha de valorar si existeix en el perjudicat la suficient coherència mentre presta la seva declaració, que no existeixi cap ànim de revenja o ressentiment com a base de la declaració, la discriminació dels fets que són habituals dels que no, o la manca de propòsit de perjudicar a l’acusat, entre d’altres.

En definitiva, allò que ha de caracteritzar la credibilitat o no de la víctima respon al fet que “el raonament de la convicció a la qual arriba el Jutge o tribunal penal obeeixi a criteris lògics i raonables que permetin la seva consideració de prova de càrrec”.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s