Retorçant novament els delictes d’odi

Continua el degoteig constant de procediments judicials en base a l’utilització del delicte d’odi de l’art. 510 del Codi penal. En aquest cas, tal com podeu llegir en aquesta notícia , un veí d’Olesa de Montserrat s’enfronta a una petició de quatre anys de presó per una piulada suposadament feta a twitter arran de la mort de dos agents de la Guárdia Civil.

El quid de la qüestió, novament, recau en conèixer si l’abast dels delictes d’odi inclou les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat o bé, com caldria entendre per la gènesi del mateix redactat, només aquells grups que pateixen persecució com a causa de la seva ideologia, creences, etc.

Així ho considera la Secció Sisena de l’Audiència Provincial de Barcelona (Sentència de 12 de desembre de 2018) la qual recull que “es preciso restringir el alcance del concepto a su núcleo originario: el combate contra la desigualdad para proteger a colectivos que puedan ser calificado de históricamente vulnerables en el marco de producción del hecho, lo que no permite abarcar las instituciones del Estado, que pueden ser susceptibles de protección por otras vías, en su caso”. La Sentència es fa ressò del Cas Savva Terentyev v. Russia (Sentència del TEDH de 28 d’agost de 2018) la qual assenyala que els cossos de seguretat no poden considerar-se un grup o col·lectiu que necessitin una protecció especial com el que implica l’aplicació d’un delicte d’odi. No només això sinó que “Por el contrario, se trata de una institución pública, que como otras de su clase, debe tener mayor grado de tolerancia ante las palabras ofensivas”.

Continua llegint