Retorçant novament els delictes d’odi

Continua el degoteig constant de procediments judicials en base a l’utilització del delicte d’odi de l’art. 510 del Codi penal. En aquest cas, tal com podeu llegir en aquesta notícia , un veí d’Olesa de Montserrat s’enfronta a una petició de quatre anys de presó per una piulada suposadament feta a twitter arran de la mort de dos agents de la Guárdia Civil.

El quid de la qüestió, novament, recau en conèixer si l’abast dels delictes d’odi inclou les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat o bé, com caldria entendre per la gènesi del mateix redactat, només aquells grups que pateixen persecució com a causa de la seva ideologia, creences, etc.

Així ho considera la Secció Sisena de l’Audiència Provincial de Barcelona (Sentència de 12 de desembre de 2018) la qual recull que “es preciso restringir el alcance del concepto a su núcleo originario: el combate contra la desigualdad para proteger a colectivos que puedan ser calificado de históricamente vulnerables en el marco de producción del hecho, lo que no permite abarcar las instituciones del Estado, que pueden ser susceptibles de protección por otras vías, en su caso”. La Sentència es fa ressò del Cas Savva Terentyev v. Russia (Sentència del TEDH de 28 d’agost de 2018) la qual assenyala que els cossos de seguretat no poden considerar-se un grup o col·lectiu que necessitin una protecció especial com el que implica l’aplicació d’un delicte d’odi. No només això sinó que “Por el contrario, se trata de una institución pública, que como otras de su clase, debe tener mayor grado de tolerancia ante las palabras ofensivas”.

L’article 510 és un article llarg, en comparació amb la regulació que es fa d’altres delictes, en els quals es recull la penalització contra aquells qui «públicamente fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad».

Precedent de l’actual article 510 no és altre la «Ley Orgánica 4/1995, de 11 de mayo, de modificación del Código Penal, mediante la que se tipifica la apología de los delitos de genocidio» que també recollia:

«Artículo 165 ter.

  1. Los que provoquen o inciten, directamente o mediante la apología, a través de medios de comunicación o por cualquier otro sistema que facilite la publicidad, a la discriminación de personas o grupos por motivos referentes a su origen racial, étnico o nacional, o a su ideología, religión o creencias, serán castigados con la pena de prisión menor en grado mínimo o medio y multa de 100.000 a 1.000.000 de pesetas.
  2. La apología existe cuando, ante una concurrencia de personas o por cualquier medio de difusión, se expongan ideas o doctrinas que ensalcen el crimen o enaltezcan a su autor y que, por su naturaleza y circunstancias, puedan constituir una incitación directa a cometer delito.»

I, per si existia cap dubte sobre la intencionalitat de tal reforma, la mateixa exposició de motius recollia:

«La proliferación en distintos países de Europa de episodios de violencia racista y antisemita que se perpetran bajo las banderas y símbolos de ideología nazi obliga a los Estados democráticos a emprender una acción decidida para luchar contra ella. Ello resulta tanto más urgente cuando se presencia la reaparición, en la guerra que asola la antigua Yugoslavia, de prácticas genocidas que los pueblos europeos creían desterradas para siempre.»

De la mateixa manera, tal i com recullen els propis informes elaborats pel Ministeri de l’Interior, l’Organització per la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) defineix els delictes d’odi com «tota infracció penal, incloses les comeses contra les persones o la propietat, on el bé jurídic protegit, s’escull per la seva real o percebuda coneixió, simpatia, filiació o pertinença a un grup. Un grup es basa en una característica comú dels seus membres, com la seva raça, real o percebuda, l’origen nacional o ètnic, el llenguatge, el color, la religió, l’edat, la discapacitat, l’orientació sexual, o altres factors similars.»

I, de la mateixa manera la Decisió Marc 2008/913/JAI de Consell de 28 de novembre de 2008 relativa a la lluita contra determinades formes i manifestacions de racisme i xenofòbia, defineix que en l’àmbit del Dret penal el concepte d’odi s’entén com aquell basat en la «raça», el color, la religió, l’ascendència o l’origen nacional o ètnic.

Cap d’aquests supòsits sembla enquadrar-se en les diligències obertes al Jutjat d’Instrucció de Terol contra el veí d’Olesa de Montserrat que esmentem a l’inici de l’article. Les Forces i Cossos de Seguretat no es troben enquadrades, al meu entendre, en cap dels col·lectius que recull l’article 510 del Codi penal. Allò que determina l’aplicació del precepte és que el subjecte passiu pugui pertànyer a una agrupació o col·lectiu en base a la seva raça, religió, ideologia, etc. I no és el cas en tant que no podem atribuir cap d’aquestes condicions a aquest (ni a cap) cos policial determinat.

Això no vol dir que el Codi penal no disposi d’altres preceptes per sancionar allò que consideri mitjançant altres tipus de delictes, si fos el cas. No només això, sinó que la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de Seguretat Ciutadana ja recull les sancions a imposar quan l’ofès formi part de de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

No resulta doncs acceptable desdibuixar els delictes d’odi, i la concepció inicial que van provocar la seva inclusió al Codi penal, per perseguir actituds que no poden enquadrar-se en el redactat del propi article. Fer-ho suposa un flac favor a aquells col·lectius veritablement discriminats en atenció als quals es va acordar la seva inclusió en el text legal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s