Sostracció internacional de menors: com reaccionar.

Depresión Imágenes de archivo libres de regalías

La Fiscalia General de l’Estat ha  definit la sostracció internacional de menors com aquell supòsit en el que “un menor és traslladat il·lícitament per un dels progenitors a un país diferent del qual resideix habitualment, violant el dret de custòdia atribuït a una persona o una institució, i en aquells casos en que un dels progenitors es trasllada amb el menor per residir en un altre país, prenent tal decisió de forma unilateral i vulnerant el dret a decidir sobre el lloc de residència del menor”. Així ha quedat establert a la molt recent Circular 6/2015, sobre aspectes civils de la sostracció internacional de menors, del passat 17 de novembre.

Ja vam comentar en un apunt anterior la complexitat dels procediments de divorci internacionals, els quals han augmentat notablement en els darrers anys. De la mateixa manera, també podem constatar un augment de les situacions en les quals un dels progenitors marxa del país de residència habitual de la parella emportant-se el menor amb ell, sense cap resolució que així ho autoritzi. Les repercussions envers el menor -i en el progenitor que veu com desapareixen les relacions amb el seu fill- obliguen a l’Administració a actuar amb celeritat per tal de restituir el menor al seu país de residència habitual. Continua llegint

Nou barem de trànsit: què passa amb els traumatismes menors de la columna vertebral?

L’entrada en vigor de la Llei 35/2015 de reforma del sistema per la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació ha estat presentada per una part dels implicats (i, principalment, per les asseguradores) com un avanç en favor de les víctimes d’accidents de trànsit. I, si bé és cert que el nou barem incrementa les quanties indemnitzatòries i introdueix nous elements de valoració del dany (veieu post anterior), no ho és menys que les lesions menors han quedat notòriament perjudicades. Ens centrem en aquest punt en la nova regulació d’allò que comunment hem anomenat “fuetada vertical” es a dir, en aquella lesió produïda per la hiperextensió brusca del coll seguida d’una flexió. La fuetada vertical ha estat, precisament, una de les conseqüències més freqüents en qualsevol accident de circulació en el qual la víctima rep un impacte en la part posterior o lateral del vehicle. Tal situació provoca un dolor intens a la part del coll, contractura muscular, limitacions a la mobilitat, etc. També pot comportar sensació de vertigen i inestabilitat. Continua llegint

Muntanyans II. Construïr en un terreny inundable?

Pla urbanístic dels Muntanyans (Torrdembarra). Mapa: Montse Ferrés

L’any 2002 es va aprovar la revisió del Pla general d’Ordenació Urbana de Torredembarra (PGOU) on estava previst el Pla parcial Muntanyans I i II. Estava prevista la construcció de quatre cents i cinc-cents seixanta habitatges en un espai adjacent a un Espai d’Interès Natural (EIN). La resposta ciutadana no va arribar a temps d’aturar el Pla parcial Muntanyans I on es va ubicar l’urbanització de Nova Torredembarra. Però, en el cas de Muntanyans II es va activar la mobilització popular mobilització popular, per una banda, i els mecanismes judicials a l’abast, de l’altra. El resultat va ser, en primera instància, una Sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya de data 19 de maig de 2011 la qual acordava la nul·litat de ple dret del Pla parcial Muntanyans II “por vulnerar la prohibición legal de urbanizar y edificar en zonas inundables”.

Malgrat aquesta Sentència inicial les entitats Inmobiliaria Vegas de Guadaira, S.L i Comarex Desarrollos, S.L. i, vergonyosament, la Generalitat de Catalunya, van interposar recurs de cassació contra la Sentència. En data 4 d’abril de 2014, la Plataforma Salvem els Muntanyans va tornar a guanyar judicialment i el Tribunal Suprem va confirmar la sentència inicial.

Continua llegint

Les declaracions davant dels funcionaris policials no tenen valor probatori

Així s’ha acordat mitjançant acord del Ple no jurisdiccional de la Sala Segona, de 3 de juny de 2015, del Tribunal Suprem. Seguint la doctrina del Tribunal Constitucional no poden operar com a corroboració dels mitjans de prova ni tampoc operar com a prova preconstituida. Ni tan sols si compareixen com a testimonis els agents que van practicar les declaracions en seu policial.

Malgrat això, el redactat de l’acord no és tan clar ni absolut com caldria desitjar i esmenta que “Sin embargo, cuando los datos objetivos contenidos en la autoinculpación son acreditados como veraces por verdaderos medios de prueba, el conocimiento de aquellos datos por el declarante evidenciado en la autoinculpación puede constituir un hecho base para legítimas y lógicas inferencias”. Tal redactat deixa la porta oberta a futures interpretacions pels tribunals que demostraran, un cop més, l’elasticitat dels acords atenent a qui els aplica.