Endarreriments i cancel·lacions de Vueling. Puc reclamar?

Delayed flight Royalty Free Stock Image

Al marge de la possible sanció que es pugui imposar a Vueling pels retards i cancel·lacions de vols dels darrers dies, és un bon moment per recordar quins drets tenim davant de les companyies aèries.

La regulació la trobem en el “Reglamento 261/2004 del Parlamento Europeo y del Consejo de 11 de febrero de 2004 por el que se establecen normas comunes sobre compensación y asistencia a los vuelos aéreos en caso de denegación de embarque y de cancelación o gran retraso de los vuelos, y deroga el Reglamento (CEE) n. 295/91” Un reglament que estableix, no només l’obligació de les companyies a oferir menjar, beguda suficient i allotjament en un hotel, sinó també diversos tipus d’indemnitzacions en funció de la magnitud del retard  (a partir de tres hores) i la distància del vol

Distància 3 o més hores de retard
0 – 1500 Km 250 €
1500 – 3500 km 400 €
+ 3500Km 600 € (400 € si és intracomunitari)

En tot cas, sempre és recomanable disposar de la totalitat de la documentació que pugui acreditar els fets que al·leguem (còpia dels bitllets i dades de l’avió, tickets i factures per justificar les despeses, etc) i que deixeu constància de la reclamació de manera fefaent (segell d’entrada de la reclamació, burofax, etc)

A efectes pràctics la reclamació podem interposar-la davant la pròpia companyia (VUELING AIRLINES S.A. Parque de Negocios Mas Blau II Pla de l’Estany, 5 08820 El Prat de Llobregat – Barcelona) de la qual podem adreçar còpia tant a l’Agencia Estatal de Seguridad Aérea (Av. General Perón, 40, Accès B – 28020, Madrid), com a l’Agència Catalana de Consum (C. Pamplona, 113, 08018, Barcelona).

Continua llegint

Acte informatiu sobre la contaminació electromagnètica i salut de les antenes de telefonia

Resultat d'imatges de antenas

28 de maig a Montblanc, a les 18.00 hores.

Lloc: Sala de les Corts Catalanes del Claustre de St. Freancesc de Montblanc

Organitza: Plataforma per a la moratòria i allunyament de les antenes de telefonía Montblanc i Conca de Barberà

Intervindran:

Teresa Bordell, Metgessa i membre de l’Institut d’investigació Sanitària Pere Virgili. Grup d’investiació en Serveis Sanitaris i Economia de la Salut.

Jaume Cortés i Carles Perdiguero, advocats del gabinet de juristes Col·lectiu Ronda.

Jordi Gené, Diplomat en realcions laborals, tècnis superior de riscos laborals. Coordinador grup municipal ERC-MES-MDC Ajuntament de Tarragona i president comarcal del tarragonès d’ERC.

Carles Labèrnia, responsable del laboratori d’INCAFUST i professor de la Universitat de Lleida.

Joan Carles López, expert en geobiologia i radioacions de l’hàbitat.

Emili Mayayo, Catedratic de patologia de la URV.

Alfred Vilagrassa, enginyer de Telecomunicacions. Coach en espais saludables.

Presentarà i coordinarà l’acte la periodista, Montserrat Cartañà

 


Una Sentència del Jutjat de primera instància de Tarragona acorda retornar els diners a un matrimoni afectat pel Fons CX-Propietat

Money Trap Business

Nota de premsa del Col·lectiu Ronda

El Jutjat de Primera Instància de Tarragona, a instàncies del Col·lectiu Ronda, ha fallat a favor d’un matrimoni afectat pel fons d’inversió immobiliària CX Propietat-FII de CatalunyaCaixa per no ser ben informat dels riscos que comportava aquest producte. Això vol dir que l’entitat bancària haurà de retornar els 30.000 euros que el matrimoni va invertir en aquest fons, actualment en procés de liquidació i que afecta més de 3.000 clients que no poden accedir als seus estalvis des de finals de 2013.

Us adjuntem l’enllaç de la noticia aparescuda al Telenoticies Comarques.

Aquesta sentència se suma a una que ja va dictar el Jutjat Transversal de Mataró i resol, com ja es va fer en aquesta ocasió, que CatalunyaCaixa no va donar la suficient informació al matrimoni sobre els riscos d’aquest producte, un fons que es venia com a segur i garantit a un perfil de clients conservadors i sense coneixements específics del mercat financer. En concret, la sentència condemna a CatalunyaCaixa a restituir els 30.000 euros invertits pel matrimoni, senyalant l’incompliment d’obligacions de diligència, lleialtat i informació. El deure de donar bona informació de part de l’entitat comercialitzadora al client està recollit a l’article 79 de la Llei de Mercat de Valors, establint que aquestes entitats han de comportar-se amb «diligència i transparència en interès dels seus clients, cuidant d’aquests com si fossin propis».

Continua llegint

Divorcis internacionals: com ho fem?

Divorce Royalty Free Stock Photography

Els darrers anys s’han incrementat notablement el número de matrimonis celebrats en els quals els subjectes intervinents són, o bé ciutadans estrangers, o bé un ciutadà espanyol i un ciutadà estranger, més conegut com a matrimonis mixtes. I, de la mateixa manera, també han augmentat el número de separacions i divorcis d’aquest tipus.

El procediment de separació i de divorci entre ciutadans estrangers o en matrimonis mixtes té una complexitat superior als supòsits habituals en que ambdós cònjuges ostenten la nacionalitat espanyola. És un procés que mereix un estudi individualitzat i que pot tenir solucions diferents en cada cas.

A diferència dels procediments de separació i divorci habituals hem d’analitzar altres factors per conèixer si podem divorciar-nos a Espanya i de quina manera podem fer-ho. Per fer-ho disposem en el nostre ordenament jurídic de nombrosos reglaments europeus que proporcionem diferents opcions per decidir quin tribunal i quina llei aplicable aplicarà sobre aquest divorci, així com les qüestions vinculades a aquest (com el dret de pensió d’aliments, custòdia dels nens, etc). Els regalaments europeus, també aplicables a ciutadans extracomunitaris, pretenen facilitar i aproximar el procediment de residència habitual dels cònjuges o dels nens, tot i que proposen diferents opcions que han de ser valorades en cada cas concret segons la circumstància concreta de cada matrimoni. Continua llegint

Frau de Volskwagen: engany al consumidor

VW Bug Stock Photos

No és gens estrany que un dels factors que té en compte un consumidor per tal de triar un model o altre de cotxe sigui la seva emissió de gasos contaminants. Allò que fa uns anys era un aspecte que pocs conductors tenien en compte, ara és un factor que pot fer decantar la tria entre la compra d’un model de vehicle o un altre. Al mateix temps, les diverses normatives que regulen el nivell d’emissió de gasos contaminants han propiciat l’adaptació del parc automobilístic a la nova realitat legislativa.  L’objectiu -formalment, si més no- és propiciar l’aparició, desenvolupament i venda de nous models amb una emissió de NOx (oxid nítric i diòxid de nitrogen) inferior a la que hi havia fins ara.  Fins aquí tot correcte.

L’escàndol apareix quan el Grup Volskwagen (propietari de les marques Audi, SEAT, Skoda, Scania, entre d’altres (i que disposa també gairebé del 21 % del fabricant japones Suzuki) reconeix, fruit d’una investigació de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, que ha instal·lat en els seus vehicles dièsel un software enganyós a l’objecte d’oferir dades falses en relació a l’emissió de gasos contaminants. El programa que s’instal·lava en el vehicle detectava si s’estava efectuant una prova per avaluar el gasos contaminants emesos i, acte seguit, feia funcionar el motor d’una manera diferent als efectes de donar una resultats falsos, notablement inferiors. Tals resultats permetien, per una banda, superar la normativa d’emissió de gasos i, per altra banda, presentar-se davant del consumidor com una marca respectuosa amb el medi ambient. Ambdues conclusions s’ha demostrat que eren falses. La companyia ja ha manifestat que uns onze milions de vehicles es troben afectats per aquest software. Continua llegint

Aprovat el nou barem de danys i perjudicis en accidents de circulació

La Comissió d’Economia i Competitivitat del Senat va aprovar ahir, 7 de setembre, el Projecte de Llei que reforma el sistema de valoració de danys i perjudicis causats a les persones en accidents de trànsit. Aquesta normativa però, no entrarà en vigor, fins el proper 1 de gener de 2016.

La reforma, que modifica l’anterior text legal de l’any 1995, incrementa les indemnitzacions previstes en els casos d’accidents greus al mateix que redueix les de tipus lleu.

Cal distingir, per tal d’efectuar la corresponent valoració del dany corporal,  tres supòsits diferents:

Riscos ambientals al Camp de Tarragona: desenvolupament si, seguretat també

#sapsquèrespires

El passat 25 de maig es va produir l’enèsim incident conegut provocat per indústria química del Camp de Tarragona. Concretament, una fuita d’àcid nítric a la planta de Nitricomax de la Canonja, va tornar a posar en alerta els veïns del municipi i del barri tarragoní de Bonavista. Molts d’ells van patir picors i irritacions com a conseqüència del núvol tòxic de color taronja que provenia de les instal·lacions de l’empresa, la qual ha aixecat les sospites i els recels de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona i l’Associació de Veïns de Bonavista, entre d’altres.

Ha estat el darrer d’un llarg historial d’episodis protagonitzats pel complex petroquímic de Tarragona. Una activitat que, en els darrers anys ha donat lloc, no només a fuites, també a contaminació per vessaments al mar de substàncies tòxiques derivades de l’activitat portuària (amb les conseqüents pèrdues econòmiques pels pescadors que no van poder sortir durant uns dies), contaminació atmosfèrica per males olors o emissió de gasos que, en poques ocasions, són analitzats per l’Administració, etc Continua llegint

Reforma del codi penal i de la Llei de seguretat ciutadana: ciutadans o enemics?

Resultat d'imatges de mordaza

El dia 1 de juliol de 2015 han entrat en vigor tres reformes legislatives que suposen un dels cops més durs a les llibertats individuals i col·lectives dels darrers anys. Ens referim a la darrera reforma del Codi penal -la vint-i-sisena en vint anys!-, (Llei orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal), la nova Llei de seguretat ciutadana (Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana), també coneguda com a Llei mordassa, i la reforma del codi penal en matèria de terrorisme (Llei orgànica 2/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre , del codi penal, en matèria de delictes de terrorisme). Continua llegint

Les declaracions davant dels funcionaris policials no tenen valor probatori

Així s’ha acordat mitjançant acord del Ple no jurisdiccional de la Sala Segona, de 3 de juny de 2015, del Tribunal Suprem. Seguint la doctrina del Tribunal Constitucional no poden operar com a corroboració dels mitjans de prova ni tampoc operar com a prova preconstituida. Ni tan sols si compareixen com a testimonis els agents que van practicar les declaracions en seu policial.

Malgrat això, el redactat de l’acord no és tan clar ni absolut com caldria desitjar i esmenta que “Sin embargo, cuando los datos objetivos contenidos en la autoinculpación son acreditados como veraces por verdaderos medios de prueba, el conocimiento de aquellos datos por el declarante evidenciado en la autoinculpación puede constituir un hecho base para legítimas y lógicas inferencias”. Tal redactat deixa la porta oberta a futures interpretacions pels tribunals que demostraran, un cop més, l’elasticitat dels acords atenent a qui els aplica.

Sentència del Parlament. Quatre pinzellades (jurídiques) d’urgència

“El objeto de esta causa tiene connotaciones políticas tan intensas, que difícilmente podría darse una aproximación de derecho que no comporte o traduzca también una previa toma de posición del intérprete en ese otro plano”.

L’autor d’aquesta -contundent- afirmació no és altre que el Sr. Perfecto Andrés Ibáñez, magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem, el qual havia estat designat inicialment per ser-ne Ponent de la sentència que condemna a 8 joves a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’Estat.

De fet, podríem llegir la Sentència del Tribunal Suprem començant, precisament, pels darrers fulls. I es que, del total de les més de vuitanta pàgines que ocupa la mateixa, només és en aquest apartat que trobem un mínim de proporcionalitat, equilibri i ponderació en relació als fets declarats provats en Sentència.

Però anem a pams i recapitulem. En data 15 de juny de 2011, en el marc de l’aprovació dels Pressupostos Generals de la Generalitat de Catalunya es va convocar una acció de protesta sota el lema “Aturem el Parlament, no deixarem que s’aprovin les retallades!”. Com a conseqüència dels fets per tothom coneguts es va iniciar el corresponent procediment penal davant del Jutjat Central d’Instrucció de l’Audiència Nacional i, finalment, es va dur a terme enjudiciament dels fets davant la Secció 1a de la Sala Penal de l’Audiència Nacional. Un judici en el qual, no convé oblidar-ho, van esdevenir parts acusadores, no només el Ministeri Fiscal, sinó també el “Sindicato de Funcionarios Públicos Manos Limpias”, la “Generalitat de Catalunya” i el “Parlament de Catalunya”. Sorprèn(o no), que les institucions catalanes es deixin acompanyar en aquest llarg i tortuós procediment per un sindicat de tendència ultra. I més quan aquest procediment es duia a terme a més de 500 quilòmetres de distància, davant d’un Tribunal de caràcter excepcional i hereu directe del franquista Tribunal de Orden Público (TOP).

Continua llegint