Tinences intermèdies: una nova eina per accedir a l’habitatge

Home and Family.

El 24 d’agost ha entrat en vigor la LLEI 19/2015, del 29 de juliol, d’incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi civil de Catalunya. O el que és el mateix, les “tinences intermèdies”, un mecanisme que pretén superar la tradicional dicotomia propietat-lloguer existent fins l’actualitat. La seva aprovació el passat 23 de juliol no va tenir la repercussió que mereix, en part, perquè el mateix dia el Parlament de Catalunya també va aprovar Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. I, sense desmerèixer la darrera, la qual fa front a situacions d’emergència, i incorpora dues propostes del Consell de l’Advocacia Catalana, seria injust obviar que la reforma del Codi civil de Catalunya aprovada implica un nou pas endavant de tipus estructural. La Llei, que ha comptat amb el suport de tots els grups parlamentaris, amb excepció del Partit Popular i Ciutadans, suposa l’incorporació de la propietat temporal i la propietat compartida en el Codi civil de Catalunya. Ambdues figures pretenen garantir l’accés a l’habitatge a aquelles persones que, ni volen endeutar-se per damunt de les seves possibilitats, ni volen pagar un lloguer que no satisfà les seves expectatives (inestabilitat temporal, dificultat per realitzar reformes estructurals, etc) Continua llegint

Muntanyans II. Construïr en un terreny inundable?

Pla urbanístic dels Muntanyans (Torrdembarra). Mapa: Montse Ferrés

L’any 2002 es va aprovar la revisió del Pla general d’Ordenació Urbana de Torredembarra (PGOU) on estava previst el Pla parcial Muntanyans I i II. Estava prevista la construcció de quatre cents i cinc-cents seixanta habitatges en un espai adjacent a un Espai d’Interès Natural (EIN). La resposta ciutadana no va arribar a temps d’aturar el Pla parcial Muntanyans I on es va ubicar l’urbanització de Nova Torredembarra. Però, en el cas de Muntanyans II es va activar la mobilització popular mobilització popular, per una banda, i els mecanismes judicials a l’abast, de l’altra. El resultat va ser, en primera instància, una Sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya de data 19 de maig de 2011 la qual acordava la nul·litat de ple dret del Pla parcial Muntanyans II “por vulnerar la prohibición legal de urbanizar y edificar en zonas inundables”.

Malgrat aquesta Sentència inicial les entitats Inmobiliaria Vegas de Guadaira, S.L i Comarex Desarrollos, S.L. i, vergonyosament, la Generalitat de Catalunya, van interposar recurs de cassació contra la Sentència. En data 4 d’abril de 2014, la Plataforma Salvem els Muntanyans va tornar a guanyar judicialment i el Tribunal Suprem va confirmar la sentència inicial.

Continua llegint

Riscos ambientals al Camp de Tarragona: desenvolupament si, seguretat també

#sapsquèrespires

El passat 25 de maig es va produir l’enèsim incident conegut provocat per indústria química del Camp de Tarragona. Concretament, una fuita d’àcid nítric a la planta de Nitricomax de la Canonja, va tornar a posar en alerta els veïns del municipi i del barri tarragoní de Bonavista. Molts d’ells van patir picors i irritacions com a conseqüència del núvol tòxic de color taronja que provenia de les instal·lacions de l’empresa, la qual ha aixecat les sospites i els recels de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona i l’Associació de Veïns de Bonavista, entre d’altres.

Ha estat el darrer d’un llarg historial d’episodis protagonitzats pel complex petroquímic de Tarragona. Una activitat que, en els darrers anys ha donat lloc, no només a fuites, també a contaminació per vessaments al mar de substàncies tòxiques derivades de l’activitat portuària (amb les conseqüents pèrdues econòmiques pels pescadors que no van poder sortir durant uns dies), contaminació atmosfèrica per males olors o emissió de gasos que, en poques ocasions, són analitzats per l’Administració, etc Continua llegint

Reforma del codi penal i de la Llei de seguretat ciutadana: ciutadans o enemics?

Resultat d'imatges de mordaza

El dia 1 de juliol de 2015 han entrat en vigor tres reformes legislatives que suposen un dels cops més durs a les llibertats individuals i col·lectives dels darrers anys. Ens referim a la darrera reforma del Codi penal -la vint-i-sisena en vint anys!-, (Llei orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal), la nova Llei de seguretat ciutadana (Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana), també coneguda com a Llei mordassa, i la reforma del codi penal en matèria de terrorisme (Llei orgànica 2/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre , del codi penal, en matèria de delictes de terrorisme). Continua llegint

Les declaracions davant dels funcionaris policials no tenen valor probatori

Així s’ha acordat mitjançant acord del Ple no jurisdiccional de la Sala Segona, de 3 de juny de 2015, del Tribunal Suprem. Seguint la doctrina del Tribunal Constitucional no poden operar com a corroboració dels mitjans de prova ni tampoc operar com a prova preconstituida. Ni tan sols si compareixen com a testimonis els agents que van practicar les declaracions en seu policial.

Malgrat això, el redactat de l’acord no és tan clar ni absolut com caldria desitjar i esmenta que “Sin embargo, cuando los datos objetivos contenidos en la autoinculpación son acreditados como veraces por verdaderos medios de prueba, el conocimiento de aquellos datos por el declarante evidenciado en la autoinculpación puede constituir un hecho base para legítimas y lógicas inferencias”. Tal redactat deixa la porta oberta a futures interpretacions pels tribunals que demostraran, un cop més, l’elasticitat dels acords atenent a qui els aplica.

Sentència del Parlament. Quatre pinzellades (jurídiques) d’urgència

“El objeto de esta causa tiene connotaciones políticas tan intensas, que difícilmente podría darse una aproximación de derecho que no comporte o traduzca también una previa toma de posición del intérprete en ese otro plano”.

L’autor d’aquesta -contundent- afirmació no és altre que el Sr. Perfecto Andrés Ibáñez, magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem, el qual havia estat designat inicialment per ser-ne Ponent de la sentència que condemna a 8 joves a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’Estat.

De fet, podríem llegir la Sentència del Tribunal Suprem començant, precisament, pels darrers fulls. I es que, del total de les més de vuitanta pàgines que ocupa la mateixa, només és en aquest apartat que trobem un mínim de proporcionalitat, equilibri i ponderació en relació als fets declarats provats en Sentència.

Però anem a pams i recapitulem. En data 15 de juny de 2011, en el marc de l’aprovació dels Pressupostos Generals de la Generalitat de Catalunya es va convocar una acció de protesta sota el lema “Aturem el Parlament, no deixarem que s’aprovin les retallades!”. Com a conseqüència dels fets per tothom coneguts es va iniciar el corresponent procediment penal davant del Jutjat Central d’Instrucció de l’Audiència Nacional i, finalment, es va dur a terme enjudiciament dels fets davant la Secció 1a de la Sala Penal de l’Audiència Nacional. Un judici en el qual, no convé oblidar-ho, van esdevenir parts acusadores, no només el Ministeri Fiscal, sinó també el “Sindicato de Funcionarios Públicos Manos Limpias”, la “Generalitat de Catalunya” i el “Parlament de Catalunya”. Sorprèn(o no), que les institucions catalanes es deixin acompanyar en aquest llarg i tortuós procediment per un sindicat de tendència ultra. I més quan aquest procediment es duia a terme a més de 500 quilòmetres de distància, davant d’un Tribunal de caràcter excepcional i hereu directe del franquista Tribunal de Orden Público (TOP).

Continua llegint

Prestació per infants a càrrec: Quan la Generalitat torna a incomplir

Col·lectiu Ronda ajudarà a tots els interessats/des a reclamar el pagament de la prestació per infant a càrrec no abonada al 2010 i 2011

Ara que ha finalitzat la darrera contesa electoral és un bon moment per reprendre algunes de les qüestions que quedaven pendents abans de començar la campanya. I algun d’aquests temes pendents venen de lluny. L’any 2010 (fa 5 anys!) la Generalitat, sense avís ni explicació, va demorar el pagament de la prestació per infants a càrrec (640 € anuals) fins el punt que en finalitzar l’any, únicament un 30% de les famílies amb dret a percebre aquest ajut havien vist abonats els diners. Posteriorment, les Lleis de Pressupostos de 2011 i 2012 van deixar sense efecte la prestació tot i reconèixer el dret de les famílies a percebre la part de la prestació meritada i no percebuda des de la data de reconeixement. Com a termini per abonar aquests imports, la Generalitat s’atorgava a si mateixa un període màxim de cinc anys. Des d’aleshores ençà, però, les famílies beneficiades que no han rebut els diners de la prestació no han tingut cap altra notícia.

Milers de famílies de tot Catalunya continuen sense cobrar l’import corresponent a la prestació per infants a càrrec corresponent a l’exercici 2010, malgrat tenir plenament reconegut el dret a percebre una prestació que fins al juliol de 2011 tenia caràcter universal per a les famílies amb menors de 3 anys a càrrec o, en el cas de les nombroses i monoparentals, infants de fins 6 anys.

Continua llegint

Protesis Traiber: jugant amb la salut?

Resultat d'imatges de protesis traiber

Una de les darreres novetats del Cas Innova ha donat a conèixer el darrer escàndol que afecta a la sanitat catalana. Segons l’Interlocutòria Judicial l’Hospital Sant Joan de Reus va implantar pròtesis defectuoses a un elevat número de pacients.

Les pròtesis de l’empresa Traiber (de genoll, maluc i columna) ja van rebre en el seu moment la corresponent alerta sanitària emesa per l’ “Agencia española de medicamentos y productos sanitarios”, la qual, en data 7 de novembre de 2014 assenyalava importants deficiències en el sistema de qualitat de l’empresa així com greus infraccions de la legislació de productes sanitaris en estar fabricant sense la preceptiva llicència sanitària de funcionament i estar comercialitzant productes que no es troben emparats pel certificat de conformitat CE.

El resultat de l’implantació d’una pròtesi defectuosa, ho saben prou bé els pacients, comporta, no només la corresponent revisió sinó també depenent del cas, una nova operació per suplantar-la, ja sigui de manera total o parcial. Això afegit a les molèsties derivades que sovint poden afectar altres parts del cos com ara l’esquena o els genolls.

Continua llegint

Llei de seguretat ciutadana: roda el món i torna al Born

Resultat d'imatges de mordassa

El passat 29 de novembre de 2013 el Consell de Ministres espanyol va aprovar l’esborrany de l’avantprojecte de Llei per a la Seguretat Ciutadana, apadrinat pel Ministre de Justícia Jorge Fernández Díaz. Un text que, malgrat no trobar-se encara en vigor, permet conèixer les intencions del Govern espanyol per incrementar, encara més, els mecanismes repressius i abocar a la indefensió aquella part de la ciutadania que ha optat per utilitzar la protesta al carrer per fer arribar les seves reivindicacions al conjunt de la societat En tot cas, seria un error analitzar el text de manera aïllada sense tenir en compte el marc legislatiu espanyol existent en aquesta matèria des de mitjans del segle passat. Aquesta no és la primera llei d’ordre públic espanyola que ens cau a sobre, tot i que, com a mínim per una part del territori, esperem que sigui l’última.

Anem a veure algun dels precedents d’aquest avantprojecte per entendre com hem arribat fins aquí.

Continua llegint