Sostracció internacional de menors: com reaccionar.

Depresión Imágenes de archivo libres de regalías

La Fiscalia General de l’Estat ha  definit la sostracció internacional de menors com aquell supòsit en el que “un menor és traslladat il·lícitament per un dels progenitors a un país diferent del qual resideix habitualment, violant el dret de custòdia atribuït a una persona o una institució, i en aquells casos en que un dels progenitors es trasllada amb el menor per residir en un altre país, prenent tal decisió de forma unilateral i vulnerant el dret a decidir sobre el lloc de residència del menor”. Així ha quedat establert a la molt recent Circular 6/2015, sobre aspectes civils de la sostracció internacional de menors, del passat 17 de novembre.

Ja vam comentar en un apunt anterior la complexitat dels procediments de divorci internacionals, els quals han augmentat notablement en els darrers anys. De la mateixa manera, també podem constatar un augment de les situacions en les quals un dels progenitors marxa del país de residència habitual de la parella emportant-se el menor amb ell, sense cap resolució que així ho autoritzi. Les repercussions envers el menor -i en el progenitor que veu com desapareixen les relacions amb el seu fill- obliguen a l’Administració a actuar amb celeritat per tal de restituir el menor al seu país de residència habitual. Continua llegint